Creía que havia trobat a la meua princesa de la revolta, que amb ella tot semblaria més fàcil, ella m'enten, jo l'entenc, compartim música, aficcions, l'art, moltísimes coses. És preciosa, i... MÉS. Quasi som desconegudes però la senc més prop que qualsevol altra persona, m'acompanya fins els ultims minuts del meus dies, ens riem, molt... ella m'explica i jo l'escolte i tinc ganes de dir-li que m'encanta, que parlaria amb ella fins que el sol entrara pel ventall... però no és el moment, i jo, jo escric i no se bé el que li passa, vullc ajudar-la però hi ha algo d'ella que no em deixa...
Jo pensava, pensava que ella seria la meua princesa de la revolta...
I jo, jo escric i espere que ella un dia em diga que vol ser la meua princesa...
Tot és extrany, no se si m'excedixc o si la meua il·lusió és desmesurada o infundada... pot ser penses massa, com ella, però em desperte, ultimament, pensant en ella...
Només gràcies per haver-te conegut, bonica...
Jo ho enviaria... encara que estiga fet amb win7 i ja saps que l'odie... però mai res és perfecte xD
ResponEliminaTenia ganes de llegir-te, et trobe a faltar, a tu i a les teues converses... tiiiinc moltes coses que contar-te, però baaah, que ja m'has oblidat, capullo ¬¬
ResponElimina