Mai es pronte, ni tard, ni migdia ni de nit, mai es capvespre i mai es pon el sol encara que la vida de voltes en sap prou.
Un dia vaig veure un ocell a la finestra i un desitg per agafar-lo el va fer volar rapidament.
Hem d'aprendre a esperar, hem de saber que tard o pronte el que desitges arribarà. Quant una persona no t'estime no busques que ho faça, no intentes allò per el qual les teues forçes s'evaporaran i quant una persona t'estime de debó ja no hi seran... No lluites per aquells que no ho fan per tú. No despertes l'esperança d'aquell emperador vençut, codiciós i malalt. No penses que una lluita no val la pena, perque la teua vida és tota una lluita i no per eixò hem de fugir-la sino afrontar-la. Però has de saber retirar-te a hora com a bon combatent. Has de saber fer-ho perque amb la retirada podràs ajudar als que lluiten fins l'ultim dia. Estima't i fes-ho desde el primer dia, que no necesites a cap persona per a ser feliç, sigues-ho amb tú mateixa i en aquest moment podràs compartir la teua vida amb qui t'estima, aquell que ho feia de debó. La necesitat es quelcom desagradable... es dependència.
Sigues combatent, valent, astut, pensador... i també perque no un poc egoista... aprén a disfrutar de la vida cada segón i no mirar tant pels demés, fes de la teua vida un camí que més tard només tu recordaràs amb qui tu decidisques. Tira terra si les petjades del cami no t'agraden o t'han defraudat... repasa amb tinta roja aquelles que vulgues resaltar i deixa com a petjada terrosa que marca ú al caminar aquelles que tard o pronte s'esfumaràn... El pas del temps és vida i a la vegada oblit...
