I el títol d'aquesta entrada no va per mi, va per tots.
Partint del punt d'una situació insostenible des fa molts mesos em vaig sentir culpable, així feren que em senitra. Desde el punt d'una habitació de menys de 4 metres feta una convivència amb mi mateixa, amb un ventall allà fora però cada vegada el ventall de dins més menut. I fins aci; a mi si que no m'importa el que diguen per ahí, la vulnerabilitat és el sentiment de sentir-te afectat per qualsevol opinió/fet extern a la teua persona. I repeteixc, extern...
No puc deixar de sentir-me estranya amb mi mateixa, ni deixar de recordar moments, i de recordar tota clase de circumstàncies, però no cau cap llàgrima per la meua cara, i si es així, alguna raó hi haurà.
I allò que es diu felicitat jo encara no ho havia expermimentat. Egocentrisme, falsetat, mentides, falses aparençes. I només li importava el que puguera pensar la gent. La gent, la gent, quina gent? La gent del món!; Sí, a qualsevol persona li importa si la teua ungla s'ha trencat i estava acabada de pintar. És una vertadera catàstrofe. A no, perdona, es que jo no puc ixir al carrer sense que el cada pèl estiga al seu lloc.
Aparènçes per a després estar podrida per dins? No, gràcies. No son capaços de disfrutar de cada moment de la vida. No en sabem del racionament del temps, ni de les aventures furtives, ni de xillar més del conter, ni de deixar un dia els llibres apart i anar de festa amb els amics, no en saben de botar dalt del llit, de escapar-se lluny, de veure els estels una nit d'estiu, de nadar per les nits, de ser feliç, els preocupa massa EL QUE PENSARÀN...
I a mi aquesta situació em dona llàstima, m'apena, no la soporte, m'irrita, m'indigna i com la vida està feta per viure-la hauré de començar a fer-ho, desde zero, com tu deies, però sense vosaltres. Per que jo, ni ningú, és perfecte, però tinc respecte, tinc sentit comú i se les coses que puc i no puc fer, independentment de que tu ho hagues fet i estiga bé o malament.
Sóc independent, lliure, feliç, i no, no us necesite.
Per que jo necesite una persona al meu costat que em faça somnriure dia a dia, que cada matí al anar a classe em recibisca amb un abraç o simplement amb un somnriure i un "Bon dia". Gent en la que puga confiar, gent amb la que puga plorar, passar-ho bé, fer sessions d'estudi maratonianes, riure'ns de nosaltres mateixos i fer com si no passara res, ixir de festa i arribar a les 9 del matí a casa sense mal de peus i cridar-nos al dia següent per comentar totes les jugades de la nit, eixir a fer fotos, escoltar música, i un llarg etcétera que amb vosaltres no ha sigut posible... i pot ser amb el pas del temps aquest sentiment de... indiferència, pena, i també una mica de ràbia baixarà, però hui no, hui no sóc capaç de tenir un braç per a cap de vosaltres i crec que no canviarà fins molt de temps...
Allò de l'amistat és una paraula molt gran que condueix a moltes de les accions citades anteriorment acompanyades de molts sentiments, i sentiments de debó, per que es clar que cada persona és com és, però respecte, per davant de tot respecte. Que la cosa no arribe a la invenció d'arguments falsos... només per "posar merda". I si, INVENCIÓ, per que no em val eixò de... ho he comentat amb algú, a mi m'ho va dir algú... i les paraules se les emporta el vent, i el vent, torna... i la merda continua.
He fallat moltes vegades, moltísimes i se que un perdó no es suficient, perque el perdó és una paraula fàcil de dir però dificil de sentir, i encara sentint-la no n'és suficient per al perdó absolut. He fallat durament a dues persones en la meua vida, i aquestes dos se que de bon cor m'han sabut perdonar i els ho agrairé tota la meua vida i els demostraré que poden confiar en mi i que una vegada val, però ja no més...
I hui a dia me les estime a aquestees dos persones però a vosaltres no!
No em senc capacitada per estimar-vos ni per mirar-vos a la cara ni per dir un "Hola" ni un "Adéu", no ara, no...
I si, em quede més agust escrivint-ho encara que poquísimo gent per no dir ningú arribarà algún dia a llegir-ho, però a mi m'ha servit.
Una vida nova, gent que val la pena, gent que s'ho mereix, i gent que realment M'ESTIMA i el que és més important, M'HO DEMOSTRA!
