Cada segón que vius és únic...

No desperdicies el temps amb gent que no es mereix ni tan sols un segón d'eixa vida -!

diumenge, 31 de gener del 2010

Tiramisú de limón!


I un brindis per tants moments i per tants anys juntes!
Per que només necesite dir-te que t'estime i que eres eixe pilar que fa que esta casa no caiga.
I també per que només amb un mirada ens entenem, se allò que vols i tú saps que vullc.
Eres una de les millors perones que m'han acompanyat durant este viatge... t'he defraudat i tú m'ho has sabut perdonar tot. T'he fallat i tú ni tan sols una vegada, eres única, vivo :D... T'enrecordes? Totes eixes vesprades a ma casa, pintant sabates, fent fotos, ballant, botant al llit? Moments que mai oblidaré i sempre tú estaràs en ells. Eixes nits de xinos a dos, o els viatges amb la moto a no se quin lloc a fer no se que. O eixos pasejos a la platja de Cullera... :) Només se somriure quant et recorde preciosa, i no vullc que açò acabe aci, perque saps que t'estime com a ninguna, que som molt iguals i alhora diferents però que ets unica i per eixò T'ESTIME TANT!!!

dimarts, 12 de gener del 2010

Només en tres minuts :)

Tukutukutum...
Pim pam pam pam pom.... no vos agrada Mago de Oz, no?
A mi?
A tú en tus años mozos...
A mi... ya ha perdido su encanto pero en sus años mozos...
Fills de putes...
De llegir açò m'apetix arrojar... es que tinc agonia
Tu acabaras arrojant només de dir-ho, fill...
...
Un onagros...!!
Anem a llegir que es un onagro... es una especie de equido... bla bla bla...
Un equs emionus... que no és un equs normal, eh... cuidao...
Cuidao a vore si trenques el portatil...
No, despres m'he arrepentit... però pensat estava...
Ruben llig algo de un ejersito...
"Fills de putes amagats,"
Mira me'n vaig nomes per no sentir a Paula teclejar...
Raquel també està teclejant...
Però no es sent tant...
Vamos Paula que et te mania...
Mon anem ja?
Si, bonico... espera't!!









Crònica d'uns 3 minuts a casa Cabrera.
Una futura enregistradora!!

dimarts, 5 de gener del 2010

Prou ja!!!


Bé... com podeu veure, estic totalment indignada!

Avui, estava a casa mirant el telediari i noticia dolenta rere noticia dolenta, com no? Gracias telediaris sensacionalistes, ha aparegut aquesta:

El gobierno de Malawi arresta a dos homosexuales que celebraron una boda simbólica.

Están acusados de “indecencia pública”. En Malawi, la homosexualidad es ilegal y puede acarrear hasta 14 años de prisión.

Las autoridades de Malawi han detenido a Tiwonge Chimbalanga y Steven Monjeza, dos hombres homosexuales que celebraron un casamiento simbólico, el primero de este tipo en el país africano.

Según declaraciones del vocero policial Dave Chingwalu a la agencia Reuters el arresto se concreto en la casa de la pareja que enfrenta la acusación “indecencia pública”, ya que viola la prohibición de la homosexualidad, que puede ser castigada con hasta 14 años de cárcel en Malawi.

Antes de producirse las detenciones, Monjeza había relatado al diario local The Nation que había conocido a su pareja “en la iglesia donde ambos rezamos” y que “nunca” le habían interesado las mujeres.

Malawi, un país muy conservador, acogió hace tres años a un obispo anglicano favorable a los derechos de gays y lesbianas. Sin embargo, las presiones de la diócesis impidieron que desarrollara su trabajo y las protestas en su contra ocasionaron la muerte de un miembro de la congregación.


Em pareix totalment inmoral, indignant i fora de qualsevol dret humà. Com s'atreveixen a condemnar a dos persones per estimar-se? Fan mal a algú? Sota la meua opinió condemnaria a totes aquelles persones que estan d'acord amb aquesta decisió, i persupostísim (crec que es adeqüat el utilitzar el superlatiu -ísim- en aquest cas) als que han condemnat aquesta acte. Sóc conscient que ens trobem en una situació geográfica on els valors humans estan sota el sol des fa molts anys, però no cregueu que ja està bé? No cregueu que devem donar suport a aquelles persones que lluiten, que son valentes i s'enfronten a tot per ser feliços?. És graciós, només per ser feliços, per no amagar-se de ningú i fer lliure allò que senten, només per açò son condemnats. Em pareix una falta de moral tan increíblement gran que no puc evitar aquesta indignació i des d'ací manifeste la meua total repulsa a aquest acte d'inmoralitat i injusticia per part del govern de Malawi.



TOTS JUNTS, PODEM!






divendres, 1 de gener del 2010

FELIÇ ANY 2010


Bé, aquesta entrada només te un fi!

I llogicament ja sabreu quin es... simplement el de deitjar-vos a tota la gent que arribeu a llegir algún dia aquest blog, un bon any... ple de festes, emocions irrepetibles, amors, alegries, i totes les coses bones que us puguen pasar ara mateixa pel cap (no val que us toque la loteria) que segur que ja estaveu pensant en eixò! ;)

Hem començat l'any amb els dos peus, ni el dret ni l'esquerre, els dos. Bé. Ni excel·lent però tampoc fatal. Simplement bé. Ha sigut una nit plena de bons moments, moments de risa, moments d'emoció, de passió, de desitg, de locura, d'amistat, de besos, de fotos i de moltes altres coses. Però alguns no tant agradables que no val la pena recordar.

Hem de saber que sempre algú es quedarà al teu costat i que no t'abanonara. Gent que posara eixa cançó que estaves desitjant escoltar. Gent que ballarà amb tú fins que les forces se li esgoten. Gent que et traurà un somnriure en el moment més complicat. Gent que mantindrà la calma i controlarà la situació i a la vegada serà l'ànima de la festa. Gent que se'n anirà i no tornarà deixant desitgos al carrer de dalt de tot. Gent que et defraudarà. Gent que t'animarà a més. Gent que et farà sentir especial. Gent que descontrolara. Gent que dormirà o ho intentarà. Gent que pasarà desapercebuda. Gent que estimes. Gent. Molta gent. I tots... amb disfresa.

I tot... en una nit, però com es dia 1, conta... i com conta ho conte. Que contant un dia un home es va quedar sol. Per no deixar que els seus oïents amb ell gaudiren. Sent egoista, sense meitat per compartir. I com es dia 1... conta i com conta... ho conte. Que contant un dia un iaio va oblidar el seu recolzador a la plaça de Sant Jaume i no hi va poder tornar, a aquella casa vella, sa casa, seua.

Us desitge de tot cot a tots no any... sinò una vida plena de bons moments...

Raquel