Un dia vaig aprendre a fer-ho, a viure sense tú. M'he acostumat, s'ha convertit en una cóstum tan dolca que sería complicat canviar-la. M'agrada. M'agrada poder disfrutar dels petits cops de sort que et dona la vida. Disfrutar de cada somnriure de les persones que més m'estime i poder-les abraçar fins que ja no puguem respirar. Somnriure junts pel no res i divertir.nos com ningú mai ho ha fet. Costums dolces que et fan sentir lliure, que no et presionen i et deixen estimar, com si fos la primera vegada que dones un petó. Un cúmul de sensacions, dia a dia... que et fan sentir únic, nomes pel fet de tindre a unes persones com ells al teu costat. Ho sabeu. Sou grans i per eixò vos estime tantísim.
Dolca costum, t'estime tant... que ja no podría viure sense tú!
M'agrada que vaja així :D
ResponEliminaEm mola la foto, te la furte! ^^
Benvinguda a casa, moniateta... :*********
ResponElimina(això estava al meu status del facebook, però com que segurament no ho hauràs llegit...)
hola hola!!! estic vician-me a aso ehh! un besito xusmakita meua! tekierooo con toa l'arma ozu!
ResponElimina