SENSACIONS ESTRANYES...

Hui... com un altre dia... de cop em desperte i mire el rellotge, aquest em diu que falten deu minuts per a que siguen les vuit del matí: -Vaja, cul fora. Segón dia. Quasi fem tard... -BÉ! Amb la bici, l'aire fresquet et vessa la cara, m'agrada. Bon dia València. Es tot estrany, no em desagrada, ni m'acaba d'agradar, els trobe a faltar. Ja m'ho deien. Em senc sola, un poc, sí... Pot ser siga que el tren m'ha fallat, jo pensava que eren tan comodes, i vaja, no em va donar ni temps per a pujar, i no tinc ni una excusa... m'entristeix, i no se que fer. Se m'està fent molt gran açò, igual no estava preparada... igual em falta temps. Ara em senc trista. M'he posat a recordar, i com no? t'he recordat. Sempre, sempre, sempre que recorde estas tú pel mig. -Que oportú. Em fa falta un poc de fred. :) Aire. I perfavor, que aquest sigui nou. Ho necessite. Necessite parlar. Sentir-me bé i agust. Em quedaré açí, hui. Aquest llit és còmode. Pensava que no ho seria, però no m'ha costat acostumar-me. M'agrada. La meva habitació també. M'agrada. Moltes m'agraden, altres no tant. Necessite confiança i un poc de perseverància. Un toc de serietat i com no, algo de diversió. Tinc ganes de xillar i no puc. Açí tinc veíns, i... veïnes. Cada cop que et recorde em pose trista, clar, i tú ho saps... saps que et recorde i saps que em senc mal cada vegada que ho faig. M'agradaria saber on ets...

-Hay atardeceres que no acaban de ponerse. -Diu l'Àlex a les seves cançons.

Universos que no acabe de trobar, on s'amagaran? Et jure que els busque. Et buscaré a tú, per a que m'indiques. Demà no hi aniré. És massa tard per a dir Ádeu. Ja he fugit. Quants secrets... i no m'agraden. És un tot. Vinga, plorem junts, jo et toque la cara com si fos la primera vegada, perduts entre mantes que només diuen l'un a l'altre i l'altre a l'un. Un abraç com ningún i un t'estime dels de veritat. Vinga, anem-hi. Perfavor...

Menudet... et trobe moltísim a faltar, moltísim. Eres la meua alegria. Aniré divendres. Us trobe a faltar a tots. Fins i tot l'olor de casa. Espere que siga per poc de temps. Necessite trobar-vos a faltar sense que sigui així. És el meu temps. I no, no us defraudaré. No ho dubteu.

I també a tú, gràcies per fer que cada dia riga davant de la pantallaa i no puga parar de fer-ho fins 5 minuts després. Saps? -M'agrada perque em coneixes, ja. Hauré de donar-te les gràcies per aquella salutació... Eres gran =) GRÀCIES, per tot.

Al cap i a la fi arribe a la conclusió de que gràcies a eixes petites coses sóc feliç.

I bé... demà no tinc classe. Dia infinit...