Hem de ser-ho!

La princesa de la revolta...

Hem de ser princeses de la revolta!

Mentre escric aquesta entrada els meus casc s'han encabotat en escoltar una cançó d'Obrint Pas que té el curiós títol de... "Una història d'amor". Eixò em ve al pel, recordant a les princeses, a les revoltes, i a l'amor. Ultimament estem confundint l'amor, per a nosaltres ja no és amor, tal vegada pasió... moltes vegades ens adonem del que realment pasa i frenem. Altres et parlen de trens, de pasions irrefrenables, de relacions i de deseganys... Un dia, sería 13 de setembre, ¿no? dic jo... no recorde molt bé ;) vaig dir que deixaría pasar el tren de "menys cuart" per a agafar el de en punt, i alguna cosa em diu que no. No he d'agafar cap dels dos. He de ser feliç. M'ho he proposat i se que ho consguiré. Se que ·tú· desapareixeras de la meva vida tard o pronte però ho faràs... i per a eixò no necesite cap altra persona que plene el buit que has deixat. Ara dorc molt agust ¿saps? -Tinc tot el llit per a mí... i ¿saps? estire les cames tot el que puc fins que em senc agust i en pau. Si m'abellix redole cap a un costat i si m'abellix cap a l'altre! I aixina estan les coses ¿saps? -Ja no plore més al llit i ja no estas tú demanant-me que calle, gràcies, mil gràcies per haver deixat que per fi pogués estirar-me al llit. Ha sigut un plaer.

Tornant a aquell 13 de setembre... em vaig sentir buida, i amb eixa sensació de impotència, de trens i de "menys cuarts" i "en punts" em vaig refugiar al meu llit nou, amb eixa fresqueta brisa entrant pel finestró que unes hores més tard feria entrar les irritants veus de les veïnes... amb l'intenció, només... de que fora un altre dia. Mentre agafava el sol vaig pensar en ell, crec que van ser 3 segons... :) no ho recorde molt bé, i ¿saps?, T'estime... però et perc i cada vegada et vec més lluny... no se si no m'estimes o si ni tan sols sents alguna cosa per mi, però crec que em mereixc una explicació, pensa, m'ho deus, sense dubte em deus una explicació.

Li ho deia ara a un amic, "els homes m'asusten", amb els meus divuit anys calentets, ixen ara del forn... els homes ja m'asusten! ¿He d'anar al metge?. M'agradaría contar tot el que vaig pasar, però ¿de qué serviría?. -De res. I bé, com fer coses per a res no és el meu estil, continuaré... Em feu por, sí... he tingut mala sort, també, però no estaría mal un cop de sort ara, ¿no?. Els trens m'agraden, sense dubte, amb eixes seients... eixos finestrons que et deixen veure tot... eixa música de fons...

La meva vida s'encarrila i no en l'amor, ja volguera jo... el dilluns us conte.

TOT, ARA, ÉS NOU. Contaré fins 10 i entraré.