Cada segón que vius és únic...

No desperdicies el temps amb gent que no es mereix ni tan sols un segón d'eixa vida -!

dimecres, 23 de setembre del 2009

EL DIA INFINIT.


12:26


Fins i tot puc cridar, hui... ja la veu em diu que si i les portes ben tancades per a que l'eco torne a mi i m'hi puga adonar que de debò puc, i podré fer-ho; xillar, fins que les parets retronen i diguen fins aci i que els veíns toquen a la porta de casa fins que tot siga una caos. Els gossos lladren, les parets vibren, els veíns criden, les portes volen correr i plou, plou molt... Jo mire pel finestró, i vec i senc l'aigua com si fos un riu en el seu millor mes. I m'agrada, m'agrada la sensació de fret, tenir que tapar-me per sentir un poc de calor. Mentre plou vec les estrelles, avui, només un parell trauen el cap, els núvols les tapen, però aquestes dues, han volgut eixir... i m'agrada, m'agrada que hi haja gent valenta i amb ganes de cridar, d'avançar dia a dia i de lluitar per allò pel que viuen.


Tú, ets un d'ells.


I odie, ODIE la gent que es deixa dur per les meres impresions, de la gent que está tant buida que només ha de ser acompanyada per la millor manada, que elles son les millors lleones, que només caçen per menjar, i després s'ho deixen tot. La personalitat d'un mosquit, dels que ja han picat, persupost. Aquelles que no lluiten pel que volen, aquelles que s'enfaden per no-res!, aquelles que s'escandalitzen per un pel al bany, aquelles que no disfruten dels bons moments de la vida perque hi son fent una altra cosa, quasi sempre... molt més important. Com no? Després seran les millors. I la gent que realment val la pena, aquells que sempre han estat ahí i que mai has conseguit vore, per qué? perque no s'hi donen a vore, perque son així, plans, amb somnis i aspiracions, amb bon cor i amb un "Sí" sempre a la boca per a mí. Moltes, no... MOLTISIMES gràcies a tots vosaltres, se que us tinc ahí. Ho se. Se que encara que no us tinga aci us tinc amb mi. També se que persones com vosaltres no son fàcils de trobar i gràcies també per ensenyar-me de debó que és allò de l'amistat. Sabeu que sou unics. MISRVD.


I com no?! Al menudet dels patins, ets adorable, ho saps... saps que et tinc molt apreci. Tú si que ets d'aquells dels que els importa ben poc el que diguen, aquells que miren nomes per ser feliç i no miren als demés amb despreci. Ja saps... no façes plans per al dissabte que ve! com tu vas dir :). Gràcies per estar ahí quant ningú hi está!








Doncs hui... tenia gana d'escriure.

Us seguisc trobant a faltar... US ESTIME!!

6 comentaris:

  1. Hmmmm ara entenc la major part del text! :D
    xD

    ResponElimina
  2. Aci ningú comenta només que jo? Hmmmm i jo que entrava a veure si coneixia xicones i lligava... mal mal mal... li hauràs de donar més promoció eh?

    Fotre, com m'avorrisc, i tu de festa... ¬¬'

    ResponElimina
  3. Diguem que ara l'entenc millor... :)

    ResponElimina
  4. Fem un pacte... jo ressucite el meu si tu no deixes morir el teu...

    http://retallsdesomnis.bloc.cat/

    ResponElimina