Deja que me quede un rato más aqui...
solo hasta que pase la tormenta,
Déjame que puede que no vuelva a sonreir...
quedate conmigo y me orientas...
Antes de que suene a despedida,
la tristeza sostenia.. que no deja de latir
y antes de que te des por vencida piensa que es
la unica vida que podemos compratir...
No me dejes ser solo a medias...
Cada segón que vius és únic...
No desperdicies el temps amb gent que no es mereix ni tan sols un segón d'eixa vida -!
dissabte, 18 de setembre del 2010
dimarts, 14 de setembre del 2010
I estic feta un lío

Creía que havia trobat a la meua princesa de la revolta, que amb ella tot semblaria més fàcil, ella m'enten, jo l'entenc, compartim música, aficcions, l'art, moltísimes coses. És preciosa, i... MÉS. Quasi som desconegudes però la senc més prop que qualsevol altra persona, m'acompanya fins els ultims minuts del meus dies, ens riem, molt... ella m'explica i jo l'escolte i tinc ganes de dir-li que m'encanta, que parlaria amb ella fins que el sol entrara pel ventall... però no és el moment, i jo, jo escric i no se bé el que li passa, vullc ajudar-la però hi ha algo d'ella que no em deixa...
Jo pensava, pensava que ella seria la meua princesa de la revolta...
I jo, jo escric i espere que ella un dia em diga que vol ser la meua princesa...
Tot és extrany, no se si m'excedixc o si la meua il·lusió és desmesurada o infundada... pot ser penses massa, com ella, però em desperte, ultimament, pensant en ella...
Només gràcies per haver-te conegut, bonica...
dimarts, 24 d’agost del 2010
És com estrenar bolis!!

És mandanga, all-i-pebre, caragols passejant per l'horta...
Dona vèrtigen ser aborígen!!
Adrenalina, bon rotllo, musiqueta, destroy, cremeta, crew, ficar-nos more, cantar fins que les venes del coll et diguen prou, xillar, contacte, alçada de mans, amics, rises, cervessa, més rises, funcionaris mentals, primera fila, xafades de peus... etc, etc...
Els seus concerts son tot açò i MÉS!
ORXATA DESTROY!!
diumenge, 6 de juny del 2010
No vol una café, en marxa el "tocadiscos" i una cançó de Serrat, això... està clar!

Ell prefereix el tacte dels seus pits, la sensació de plaer...
I ella desitja una nit romàntica amb veles i un vals a mitjanit...
Ambdos es senten utiltzats.
Ell no vol acaronar-la ni dormir al seu costat, és dèbil, sent que mai ho podrà fer; i ella, ella, no està disposta a no sentir-se estimada, a caure en l'oblit ni a dormir desarropada...
Cap dels dos li ho diu a l'altre, els dos esperen que els desitjos es complisquen; ell comença a besar-la i ella li toca tendrament la cara...
Ella li demana quelcom més però ell no està dispost a parar de besar-la... i menys, a escoltar-la. Comença llevant-li la camisa i li toca suaument els pits, ella no diu que no... mai ha negat que li agradara... ell està pletòric i sent que ho està conseguint. Ella disfruta, és clar; i ell, ell també...
Després d'una estona, ell segueix pletòric i amb ganes de més, ella ha d'anar-se'n.... diu, sent que ja no li abellix el café, ni Serrat, ni el "tocadiscos" però s'ho ha passat d'allò més bé.
Ella, amablement, el deixa dormir i la porta l'acompanya fins l'últim racó dels seus pensaments... Ell desperta i sent... que li abellix un café, en marxa el "tocadiscos" i una cançó de Serrat...
Ambdos es senten utiltzats.
Ell no vol acaronar-la ni dormir al seu costat, és dèbil, sent que mai ho podrà fer; i ella, ella, no està disposta a no sentir-se estimada, a caure en l'oblit ni a dormir desarropada...
Cap dels dos li ho diu a l'altre, els dos esperen que els desitjos es complisquen; ell comença a besar-la i ella li toca tendrament la cara...
Ella li demana quelcom més però ell no està dispost a parar de besar-la... i menys, a escoltar-la. Comença llevant-li la camisa i li toca suaument els pits, ella no diu que no... mai ha negat que li agradara... ell està pletòric i sent que ho està conseguint. Ella disfruta, és clar; i ell, ell també...
Després d'una estona, ell segueix pletòric i amb ganes de més, ella ha d'anar-se'n.... diu, sent que ja no li abellix el café, ni Serrat, ni el "tocadiscos" però s'ho ha passat d'allò més bé.
Ella, amablement, el deixa dormir i la porta l'acompanya fins l'últim racó dels seus pensaments... Ell desperta i sent... que li abellix un café, en marxa el "tocadiscos" i una cançó de Serrat...
dimecres, 12 de maig del 2010
La Religió en la roba a les aules

Les preguntes o dubtes que sorgeixen al voltant d'aquesta afirmació son innumerables degut a les actuals i recents polèmiques que giren al voltant d'aquest tema.
S'hauria de prohibir l'entrada a les xiquetes musulmanes que duguen el mocador cobrint-los el cap?
O pel contrari s'hauria de respectar?
La meua postura és clara. Persupostísim que s'hauria i es deu de respectar. No presumim de ser un país democrátic on la llibertat és un dels items bàsics de les nostres vides? Jo, de llibertat no en vec per cap lloc. Llibertat per poder posar-te al damunt teua el que tu vulguis. Fas mal a algú? Simplement busquen sentir-se cómodes, com a casa, degut a que eixa és una part de la seua vida. Estem deixant clara amb la negació d'aquesta llibertat de com és este nostre "meravellós país".
Per què eixa oposició afèrrima a que les menudes no puguen dur el vel a classe? Només segueixen les seues creences i son feliç així. Per què nosaltres, que no som ningú llevar-los eixa costúm simplement perque no volem que es porte el "mocador" com a signe d'una religió que no és la "nostra"?
En allò en que ens deuriem centrar més que en prohibir taxativament l'ús d'aquesta prenda és en si realment la menuda o qualsevol dona que el duga realment vol utilitzar-lo o realment es sent comoda portant-lo.
dijous, 29 d’abril del 2010
I si ens embriaguem junts?
Licor de lleixiu amb suc de fantasies i records.
I curiosament la meua ma va recorrer la part esquerra de l'ordinador buscant la vella rodeta que baixava el volum de l'aparell i, es clar, no hi estava. Un acte inconscient, un acte reflexe dels meus sentiments. Nomes buscava un vell record que omplira aquestos moments. Però diga'm qualsevol cosa! -I que eixa cosa siga bonica, i que a mes a mes et faça riure.
Fins un mes olorant aquella jaqueta penjada cuidadosament a l'armari amb la perxa cap a la porta, com totes les altres estaven.
dilluns, 5 d’abril del 2010
UN DIA ESGOTADOR!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)