I estic feta un lío

Creía que havia trobat a la meua princesa de la revolta, que amb ella tot semblaria més fàcil, ella m'enten, jo l'entenc, compartim música, aficcions, l'art, moltísimes coses. És preciosa, i... MÉS. Quasi som desconegudes però la senc més prop que qualsevol altra persona, m'acompanya fins els ultims minuts del meus dies, ens riem, molt... ella m'explica i jo l'escolte i tinc ganes de dir-li que m'encanta, que parlaria amb ella fins que el sol entrara pel ventall... però no és el moment, i jo, jo escric i no se bé el que li passa, vullc ajudar-la però hi ha algo d'ella que no em deixa...

Jo pensava, pensava que ella seria la meua princesa de la revolta...
I jo, jo escric i espere que ella un dia em diga que vol ser la meua princesa...

Tot és extrany, no se si m'excedixc o si la meua il·lusió és desmesurada o infundada... pot ser penses massa, com ella, però em desperte, ultimament, pensant en ella...

Només gràcies per haver-te conegut, bonica...

És com estrenar bolis!!

És mandanga, all-i-pebre, caragols passejant per l'horta...
Dona vèrtigen ser aborígen!!

Adrenalina, bon rotllo, musiqueta, destroy, cremeta, crew, ficar-nos more, cantar fins que les venes del coll et diguen prou, xillar, contacte, alçada de mans, amics, rises, cervessa, més rises, funcionaris mentals, primera fila, xafades de peus... etc, etc...

Els seus concerts son tot açò i MÉS!

ORXATA DESTROY!!

No vol una café, en marxa el "tocadiscos" i una cançó de Serrat, això... està clar!

Ell prefereix el tacte dels seus pits, la sensació de plaer...

I ella desitja una nit romàntica amb veles i un vals a mitjanit...
Ambdos es senten utiltzats.
Ell no vol acaronar-la ni dormir al seu costat, és dèbil, sent que mai ho podrà fer; i ella, ella, no està disposta a no sentir-se estimada, a caure en l'oblit ni a dormir desarropada...
Cap dels dos li ho diu a l'altre, els dos esperen que els desitjos es complisquen; ell comença a besar-la i ella li toca tendrament la cara...
Ella li demana quelcom més però ell no està dispost a parar de besar-la... i menys, a escoltar-la. Comença llevant-li la camisa i li toca suaument els pits, ella no diu que no... mai ha negat que li agradara... ell està pletòric i sent que ho està conseguint. Ella disfruta, és clar; i ell, ell també...
Després d'una estona, ell segueix pletòric i amb ganes de més, ella ha d'anar-se'n.... diu, sent que ja no li abellix el café, ni Serrat, ni el "tocadiscos" però s'ho ha passat d'allò més bé.
Ella, amablement, el deixa dormir i la porta l'acompanya fins l'últim racó dels seus pensaments... Ell desperta i sent... que li abellix un café, en marxa el "tocadiscos" i una cançó de Serrat...

La Religió en la roba a les aules

Les preguntes o dubtes que sorgeixen al voltant d'aquesta afirmació son innumerables degut a les actuals i recents polèmiques que giren al voltant d'aquest tema.

S'hauria de prohibir l'entrada a les xiquetes musulmanes que duguen el mocador cobrint-los el cap?
O pel contrari s'hauria de respectar?

La meua postura és clara. Persupostísim que s'hauria i es deu de respectar. No presumim de ser un país democrátic on la llibertat és un dels items bàsics de les nostres vides? Jo, de llibertat no en vec per cap lloc. Llibertat per poder posar-te al damunt teua el que tu vulguis. Fas mal a algú? Simplement busquen sentir-se cómodes, com a casa, degut a que eixa és una part de la seua vida. Estem deixant clara amb la negació d'aquesta llibertat de com és este nostre "meravellós país".

Per què eixa oposició afèrrima a que les menudes no puguen dur el vel a classe? Només segueixen les seues creences i son feliç així. Per què nosaltres, que no som ningú llevar-los eixa costúm simplement perque no volem que es porte el "mocador" com a signe d'una religió que no és la "nostra"?

En allò en que ens deuriem centrar més que en prohibir taxativament l'ús d'aquesta prenda és en si realment la menuda o qualsevol dona que el duga realment vol utilitzar-lo o realment es sent comoda portant-lo.

I si ens embriaguem junts?

Licor de lleixiu amb suc de fantasies i records.

I curiosament la meua ma va recorrer la part esquerra de l'ordinador buscant la vella rodeta que baixava el volum de l'aparell i, es clar, no hi estava. Un acte inconscient, un acte reflexe dels meus sentiments. Nomes buscava un vell record que omplira aquestos moments. Però diga'm qualsevol cosa! -I que eixa cosa siga bonica, i que a mes a mes et faça riure.

Fins un mes olorant aquella jaqueta penjada cuidadosament a l'armari amb la perxa cap a la porta, com totes les altres estaven.

UN DIA ESGOTADOR!

I sí, hem conseguit pujar a la Cova, i a l'ouet, el fetge creía tindre-lo a la gola però no, ho he conseguit xD
La pujada... horriblement horrible i la baixada com la seda, per a uns més que per a altres...
Un bon dia de Pasqua en molta gentola junta!
Nomes faltaves tú, Vicentin!!!

Una comença a acotumbrar-se

M'agrada que et quedes amb ganes de mi, diu.

Cascs posats, Cesk sonant. Diumenge 29 al llit sentada com aquells diumenges que passava abans. I torna la nostalgia diu Cesk. Jo estic d'acord. Torna la nostalgia d'aquells dies, només em preocupava tenir la bossa a punt per al dia següent i que tot el deure fora fet. Només uns pasos i el bus m'esperava. Només uns pasos i a classe estava.

Arribava a casa i tu no hi eres, jo t'esperava a la nit amb el sopar en taula. Dormiem junts. T'abraçava com si te'n anares i un dia ho vaig fer sabent que al dia següent ja no hi series. Boja plorava. Sense remei. Tonta.

Nostalgia tormentosa.

Camí cap a nosaltres diu ara Cesk. El somnriure serà l'arma, el nord, el lloc i l'abraçada. Així que hem de mirar cap enrere però sempre amb el somnriure dels bons dies i els bons moments. I mirar cap endavant per una conversa més, per una rosa més, com eixes que regales. :) Diu que no hi ha més món que el que volem... i jo en vullc un amb vosaltres.

Dies i nits d'amor i de guerra... Arribaràs cansada a casa després de treballar, obriràs lenta la porta i et passarà el dia a les mans, voré com entres a la sala, m'aixecaré i m'abraçaràs, caurem rient sense parlar-nos al millor lloc d'aquell sofà. LA MILLOR CANÇÓ DEL MÓN. No diré més. Simple felicitat!

Qui sap... i qui mai sabrà? De sapiens res i de sapiens sapiens encara menys. No se que et passa amb els problemes, si sempre pases de llarg. Les teves ansies de buscar pot ser al final et trobaràn. Pot ser aviu, pot ser demà, qui sap! I volaré cap al teu món i somniaré que pot ser millor.

i un llarg etc...

Començem a començar i les roses les guarde, cadascuna d'elles!



Vullc somnriure, una nit d'amor, divertir-me!!